Cessió de crèdits litigiosos i protecció del deutor cedit
Aspectes rellevants per a una futura regulació en el Llibre VI del Codi civil de Catalunya
Sovint una activitat econòmica nova o objecte d’explotació més o menys intensiva en un moment donat, posa a prova la literalitat de les normes i estimula la inquietud dels operadors jurídics per forçar-ne l’aplicació més enllà dels marges que una interpretació coherent i sistemàtica de l’ordenament permet. Aquesta inquietud s’intensifica en els casos en els que l’aplicació del dret incideix en temes de marcat caràcter social. És precisament això el que s’ha esdevingut amb l’aplicació del remei que preveu l’art. 1535 Cce arran de la cessió global de crèdits per preus manifestament allunyats del nominal del dret, especialment en aquells supòsits en els que el crèdit cedit ha estat garantit amb una hipoteca sobre l’habitatge habitual. Cal palesar, però, que es tracta, en la majoria de casos, de crèdits hipotecaris de cobrabilitat dubtosa.
Cal, doncs, precisar, quin és l’abast de l’art. 1535 Cce i plantejar-se si la seva aplicació extralimitada i contrària a la lliure circulació dels drets de crèdit és admissible i fins i tot convenient. Dos són els principals esculls a aquesta aplicació en el casos concrets que s’han examinat: d’una banda, la manca de litigiositat del crèdit incorporat a un títol executiu; de l’altra, la indeterminabilitat del preu de la cessió en els casos de cessió global de crèdits.
Les propostes de dret contractual europeu i també les que des d’aquí s’hi han emmirallat, ometen la incorporació de cap figura anàloga al retracte de crèdits litigiosos ex art. 1535 CCe. Probablement la resposta més adequada al tema suscitat no ha de passar per una generalització d’aquest remei a tota cessió de crèdits, sinó per una restricció de la norma tuïtiva en clau de protecció del consumidor i més enllà, de qualsevol particular, en matèria d’habitatge habitual. El legislador català ha estat ja sensible a aquesta qüestió i el Llibre VI del Codi civil de Catalunya podria emplaçar, finalment, la norma protectora, actualment suspesa.
—
Assignment of litigious credits and protection of the assigned debtor (Relevant aspects for a future regulation under the Book VI of the Catalan Civil Code)
Sometimes, a new economic activity or an activity that is being exploited in an intensive way during a period, puts to test the literal meaning of regulations and stimulates the legal operators’ curiosity, in order to apply (these regulations) in cases where a systematic and coherent interpretation would not, in a first impression, permit. This curiosity can be more intense in social issues. An example of that can be seen in the remedy of the article 1535 of the Spanish Civil Code because of the global assignment of credits for a grossly prize so away of the nominal right, especially in cases where the assigned credit had been granted with a mortgage on the habitual residence. However, we must highlight that most of the cases are mortgage credits of doubtful collection.
Therefore, we must reflect on the 1535 boundaries and we should ask ourselves if this overuse of the legal article, contrary to the free movement of credits, is acceptable. The most important disadvantages of this exceed are two: on the one hand, the lack of litigation of the credit added in an enforceable right; on the other hand, the indeterminacy of the assignment prize in cases of global assignment of credits.
Not only the new proposals of the European contract law but also the National proposals omit the incorporation of an instrument similar to the right to repurchase litigious credits ex art. 1535 of the Spanish Civil Code. Probably, the right answer to this question should not be the generalization of that remedy in every assignment of credits; it should be restricted as a new mechanism of consumer protection on the habitual residence issue. Catalan legislator has been sensitive on this question and the Book VI of the Catalan Civil Code will be able to place, finally, the protective norm, which is nowadays suspended.