El legislador català, amb l’aprovació del Llibre Sisè del Codi civil de Catalunya, ha fet un pas endavant en la previsió de normes de caire social que propugnen un Dret contractual més just, mitjançant la introducció de l’avantatge injust, figura pionera en l’entorn de l’Estat espanyol. La finalitat d’aquest instrument és protegir la integritat del consentiment que es va prestar apressadament i amb una voluntat no del tot lliure, i solucionar, així mateix, una manca d’equivalència objectiva entre les prestacions intercanviades per les parts. Per això s’ha incorporat una institució autònoma de protecció de la part dèbil que es troba a mig camí entre la justícia substantiva i la justícia procedimental.

L’avantatge injust preveu l’adaptació del contracte com a remei preferent, enfront la rescissió, tot establint el reequilibri de l’economia del contracte. En aquest sentit, es pot apreciar la relació amb els supòsits de la hardship o alteració sobrevinguda de les circumstàncies, sense regulació encara en el nostre ordenament, figura que planteja extensivament la revisió o modificació del contracte quan aquest ha esdevingut desequilibrat de manera sobrevinguda, a diferència dels supòsits d’avantatge injust, en què el desequilibri és produeix en el moment de la conclusió del contracte.

El present treball centra l’atenció en la figura de l’avantatge injust que esdevé un instrument eficaç per a combatre contractes manifestament desequilibrats en perjudici d’una de les parts contractants.

—

From consumer protection to weak party to a contract protection: unfair advantage as a paradigm of an integrated model of tuition

The Catalan legislator, after the adoption of Book VI of the Catalan Civil Code, has taken a step forward through the introduction of an ‘unfair advantage’ rule with the aim to achieve social justice in contract law; as such, the Catalan legislator is a pioneer in the Spanish legal environment. The objective of this rule is to protect the integrity of consent; to provide for an action to challenge the unjust consequences arising from consent that was given hastily and not in complete freedom; and to solve, at the same time, a lack of objective equality between the performance of the parties. To that end, an autonomous legal basis has been introduced for the protection of the weaker party, situated between procedural and substantive justice.

With regard to the remedies indicated by the institution of unfair advantage, the regulation includes protection through the adaptation of the contract by the judge as a resource preferred over rescission; in that sense, we can appreciate the relation between unfair advantage and the institution of unforeseen alteration of circumstances (hardship), still unregulated in our legal system, which allows for the adaptation of the contract by the judge when the contract is being unbalanced because of supervening events, rather than the situations described by unfair advantage, where the unbalanced of the contract is initial.

The subject of the present study is the utility of the so-called “unfair advantage” rule, which has become an effective instrument against contracts that are excessively unbalanced to the detriment of the weaker party.