1.10

Fideïcomís de residu versus substitució preventiva de residu: la voluntat expressa
Comentari a la STSJC, Sala Civil i Penal, 25.05.2009 (MP: José Francisco Valls Gombau)

El plet que origina la STSJC té per objecte la interpretació de la clàusula testamentària que instituïa hereva a la vídua del causant, subjectant-la, segons la interpretació dels demandants, a un fideïcomís de residu, i segons la demandada, a una substitució preventiva de residu. El TSJC va considerar que el testador havia ordenat un fideïcomís de residu. La qüestió havia estat abordada en diverses ocasions pel Tribunal Suprem, però tan sols existia una sentència del TSJC. Aquesta sentència aplica el mateix criteri que la STSJC 28.10.1991, instaurant així una línia jurisprudencial pròpia.

Remainder trust versus preventive remainder substitution: the express will

The purpose of this is to determine the interpretation of the clause that instituted the testator’s widow. According to the interpretation of the plaintiffs this clause established a remainder trust, and according to the defendant the clause established a preventive remainder substitution. The Catalan Supreme Court considers that the testator had ordered a remainder trust. This question has been approached in diverse occasions by the Spanish Supreme Court, but only exist one decision of the Catalan Supreme Court. This decision follow the same criterion held in its previous ruling of October 28th, 1991.

Keywords. , , ,
Mariló Gramunt Fombuena, «Fideïcomís de residu versus substitució preventiva de residu: la voluntat expressa. Comentari a la STSJC, Sala Civil i Penal, 25.05.2009 (MP: José Francisco Valls Gombau)», InDret 1.10