El llibre segon del Codi civil de Catalunya ha regulat la compensació econòmica per raó del treball per a la casa o per a l’altre cònjuge amb la finalitat d’eradicar la discrecionalitat judicial existent a l’empara de l’anterior règim legal (art. 41 CF). Amb aquesta intenció, es delimiten objectivament els pressupòsits pel naixement de la compensació econòmica (art. 232-5 CCCat) i es dota a la institució d’unes regles de càlcul per a determinar el quantum que correspon al creditor en funció de la diferència d’increments patrimonials (art. 232-6 CCCat).

La nova regulació s’endinsa no solament en el tractament substantiu de la compensació econòmica sinó també en un seguit d’especialitats processals, com ho són l’obligatorietat d’elaborar un inventari i el moment processal oportú per a la seva aportació.

L’anàlisi de la delimitació dels pressupòsits de la compensació i, sobretot, les regles de càlcul constitueixen l’objecte nuclear d’aquest treball. Així, s’intenta esbrinar si la nova normativa aconseguirà dotar d’una major predictibilitat i seguretat a l’operador jurídic, alhora que s’examina amb detall el sistema de càlcul de la compensació. En aquest sentit, s’assenyalen les possibles disfuncions existents i s’aborda la problemàtica de les atribucions gratuïtes entre consorts o parelles estables i la seva repercussió en el sistema de càlcul legal.

No s’oblida el paper fonamental que va tenir la jurisprudència de la Sala civil i penal del TSJC amb l’anterior regulació i es porta a col·lació en la mesura que els criteris establerts poden esdevenir operatius amb l’actual normativa. Pel que fa al dret vigent, s’adverteix de l’exigència amb el nou sistema de càlcul de la compensació d’un esforç de motivació per part dels òrgans judicials, ja exigit pel TSJC, i de que moltes de les incògnites plantejades hauran de ser objecte de l’establiment de doctrina jurisprudencial en un futur molt proper.

—

Economic compensation as a standard for liquidating the marital economic regime of separation of assets: procedural features, grounds and calculation.

Book two of the Catalan civil code regulates economic compensation for work in the home or for the other spouse for the purposes of eradicating the judicial discretion that existed under the previous legal regime (art. 41 CF). To this end, the grounds of entitlement to economic compensation are defined objectively (art. 232-5 CCCat) and rules for calculation are established for this institution, to determine the amount to which the creditor is entitled according to the difference in increased wealth (art. 232-6 CCCat).

The new regulation not only goes into the substantive treatment of economic compensation but also into a series of procedural features, such as the obligation to make an inventory and the appropriate point in the proceedings to provide it.

The central purpose of this paper is to analyse the definition of the grounds for compensation and, above all, to set the rules for calculating this compensation. Thus, it sets out to ascertain whether the new regulations will succeed in providing greater predictability and security for law professionals, as well as examining in detail the system for calculating compensation. In this respect, the possible dysfunctions in them are pointed out, together with the issue of free gifts and services between spouses or common-law couples and their repercussions on the system of legal calculation. 

Nor is the fundamental role played by the civil and penal chamber of the Catalan supreme court under the previous regulation forgotten, being referred to in the sense that the criteria it established may become operative under the current regulation. With regard to the current law, the paper warns that the new system for calculating compensation calls for a concerted effort by judicial organs, already required by the Catalan supreme court. It also warns that many of the doubts raised will have to form the object of jurisprudential doctrine to be established in the very near future.