La prescripció en el dret civil de Catalunya: la normativa catalana només és aplicable quan hi ha una regulació pròpia de la pretensió que prescriu?
El present article analitza la problemàtica que se suscita sobre l’aplicació del règim català de la prescripció. Això resulta encara més rellevant des que, per Llei 29/2002, de 30 de desembre, Primera del Codi civil de Catalunya, es va regular, en la línia dels ordenaments jurídics del nostre entorn i dels principis europeus de dret contractual, de manera moderna i sistemàtica, la prescripció. L’examen dels problemes pràctics que s’han sotmès a la resolució dels òrgans judicials evidencia una disparitat de criteris, tant per part del Tribunal Suprem com de les Audiències Provincials catalanes, sobre l’aplicabilitat del règim de la prescripció a aquelles hipòtesis en les quals la relació jurídica, que presenta punts de connexió amb diversos ordenaments jurídics interns, se subjecta al dret català. Malgrat l’absència de jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre aquesta matèria, l’estudi detingut dels arguments que s’ofereixen permet concloure, d’acord amb els raonaments que s’esmenten en el text, que en aquests supòsits esdevé aplicable la normativa sobre la prescripció que es contempla en el Codi civil de Catalunya, encara que la resta de la regulació de la relació jurídica s’hagi d’heterointegrar amb el dret supletori del Codi civil.
—
The statute of limitation in the Civil Code of Catalonia: is the Catalan regime only applicable when specific regulation of the legal relationship subject to the statute of limitation exists?
This article analyses the problems that arise from the Catalan statute of limitations regulation. The Law 29/2002, of 30 December, First Law of the Civil Code of Catalonia, systematically regulates prescription in line with the laws of our surrounding legal systems and with the European principles of contract law. However, in those cases where there is a conflict of laws, both the Supreme Court and the Catalan Provincial Courts, show a disparity of criteria when deciding which statute of limitations regulation is applicable to the case. This paper argues that the regulations on the statute of limitations contained in the Civil Code of Catalonia are applicable, even when legal loopholes are construed according to the Civil Code.