Àmbit material i límits de l’exercici del dret de retenció en la codificació civil de Catalunya
Referència a la incidència dels aspectes processals
El dret de retenció s’ha mostrat fins ara com una garantia purament comminatòria dirigida a remoure la voluntat d’incomplir del deutor, però, sense que aquesta força intimidatòria estigui orientada a la satisfacció d’un concret interès. Contràriament, el dret de retenció en l’ordenament civil de Catalunya, seguint les directrius del modern dret de garanties, ha pretès constrènyer aquests aspectes purament comminatoris i ha donat pas a la constitució d’una garantia legal preconstituïda què, com tot dret de configuració legal, exigeix la seva adequació a les circumstàncies del cas en concret. Passats els entusiastes temps del primer moviment codificador català, en què els èxits assolits en la matèria van donar lloc a estendre l’àmbit d’aplicació d’aquest institut, la jurisprudència i la pràctica forense han assentat un cos de doctrina, tendent a fixar correctament els límits del dret de retenció.
—
Material scope and limits of the withholding guarantee in the Civil Law of Catalonia
The right of retention, or possessory lien, has been shown until now, as a purely coercive guarantee, whose purpose is to remove the lack of willingness of the debtor to comply with, but without aiming at satisfying about any specific interest of the creditor. However, the right of retention in Catalonia —following the criteria of the current law of guarantees— has tried to restrict these aspects and has given rise to constitution of a legally planned warrant, which requires adapting to the circunstances. After the first enthusiastic reactions to the implementation of the civil Law of Catalonia, whose achievements gave rise to an extension of the scope of the aforementioned issue, the case law as well as the forensic praxis have set out a body of doctrine to fix the bounds of this right.