La continuïtat de la jurisprudència contrària a l’aplicació transitòria de l’art. 541 CCE a Catalunya i la desaparició de la constitució tàcita de servituds
Comentari de la Sentència núm. 19/2009, de 30 d'abril, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
El Tribunal Superior de Justícia segueix la jurisprudència iniciada l’any 2003 i declara que l’art. 541 CC no és aplicable a Catalunya en supòsits anteriors a l’entrada en vigor de la llei 13/1990. Descarta l’existència de títol constitutiu en un cas on les circumstàncies que acompanyaven la existència d’un signe aparent eren particularment favorables per fonamentar un títol tàcit. Consolida la coherència del dret català, al voltant del principi de llibertat del domini i contribueix a excloure de la tradició jurídica les opinions favorables al títol tàcit.
—
The continuity of contrary jurisprudence to the transitional application of art. 541 CCE and the disappearance of implied creation of easement rights (Commentary on Catalan Supreme Court Decision April 30, 2009)
The Catalan Supreme Court in its Decision 19/2009 follows the precedent that had been set in 2003. The High Court considers that art. 541 of the Spanish Civil Code should not be applied in Catalonia in cases issued before Act 13/1990, in deciding a case where circumstances were especially favourable to an implied creation of an easement right. The judgement strengthens the coherence of Catalan law, around the principle of freedom of ownership and contributes to exclude, from Catalan legal tradition, the doctrine supporting the implied creation of easement rights.