La Llei 4/2005, de 8 d’abril, dels recursos contra les qualificacions dels Registradors de la Propietat de Catalunya

La Llei 4/2005, de 8 d’abril, dels recursos contra les qualificacions dels Registradors de la Propietat de Catalunya atribueix a la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques la competència per conèixer dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes d’aquests susceptibles d’inscripció en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, sempre que els dits recursos es fonamentin, de manera exclusiva o juntament amb d’altres motius, en una infracció de les normes del dret català.

Des de l’entrada en vigor de la Llei, l’esmentat òrgan directiu ha dictat més de trenta resolucions que conformen ja un cos doctrinal prou útil per a la interpretació del dret català, no només des del vessant estrictament registral sinó, també, des del dret substantiu. InDret se’n vol fer ressò i, per això, ha encarregat al professor Joan MARSAL I GUILLAMET la coordinació d’un bloc específic on, a banda de donar informació puntual d’aquestes resolucions, se’n farà el comentari crític dels aspectes més destacables. En aquest número, comencem amb la presentació i el comentari de les cinc primeres resolucions; en números successius, anirem completant la resta fins la total posada al dia.

L’article de fons, a càrrec del professor Albert FONT I SEGURA, s’ocupa del problema que planteja la composició plural de l’ordenament civil espanyol i els condicionants conflictuals que aquesta circumstància comporta en l’àmbit del dret internacional privat. Precisament, es tracta d’una qüestió que també ha estat tractada per la Resolució de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de 18 de setembre de 2006, la qual va entendre que la remissió a la llei espanyola com a llei reguladora de la successió d’un ciutadà belga s’havia de considerar feta al dret català, en tractar-se del dret espanyol més pròxim i més connectat al cas.

Joan Egea Fernàndez