Els cònjuges catalans acostumen a ordenar la seva successió atorgant cadascun el seu propi testament, de forma simultània i amb el mateix contingut, pràcticament com si es tractés d’un únic negoci jurídic mortis causa. Davant d’això, la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, va considerar oportú fer possible que, efectivament, poguessin disposar dels seus béns de manera conjunta i revocable, però no ho va fer, com hauria estat desitjable, mitjançant l’admissió del testament mancomunat, sinó que va optar per dissenyar un nou model d’heretament preventiu. El present treball, després d’examinar els règims jurídics que caracteritzen els dos instruments successoris, conclou que les diferències no són substancials i que, efectivament, amb la regulació actual, els heretaments preventius amb pluralitat de causants poden assumir la funció que correspondria al testament mancomunat. El temps transcorregut des de l’entrada en vigor de la Llei demostra, però, que el nombre d’heretaments segueix sent insignificant i que, alhora, segueixen proliferant els testaments individuals en els quals els cònjuges atorguen disposicions correspectives. És a dir, els testadors no perceben de la mateixa manera atorgar un heretament preventiu que testar conjuntament, i no és inversemblant pensar que, si la regulació que avui es dóna a l’heretament mutual preventiu hagués rebut el nom de “testament mancomunat”, el nombre de disposicions conjuntes seria molt més gran.

—

The joint planning of spouses’ inheritance. Preventive inheritance pact or mutual will?

Catalan spouses usually make their wills simultaneously and with the same content in order to give and bequeath each other as sole heirs, almost as if it was a single mutual will. In response, Law 10/2008, of 10 July, of the fourth book of the Civil Code of Catalonia, regarding successions, considered appropriate to enable such joint bequeathing of their property, even though the law did not articulate it, as it was desiderable, as a joint and mutual will but as a revocable contract upon a future succession, a new model of preventive inheritance pact. After reviewing the legal regimes that characterize both inheritance instruments, the paper concludes that the differences are not substantial and that, indeed, under the current regulation, preventive inheritance pacts with several testators work as a joint and mutual will. In practice, however, since the entering into force of the Law 10/2008 the number of preventive inheritance pacts concluded is still very low and testators prefer to make two different single wills where the spouses bequeath each other as sole heirs. The lack of identification, among testators, between preventive inheritance pacts and mutual wills suggests the possibility that the former terminology would have been much more appealing and the number of such wills would be much higher.