Des que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l’acció negatòria, les servituds i les relacions de veïnatge, tant la doctrina com la jurisprudència han vingut denunciant la incoherència que es deriva de fixar un termini de cinc anys per a l’extinció de l’acció negatòria i mantenir, alhora, el de la confessòria en trenta o, fins a l’entrada en vigor de la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d’adquisició voluntària o preferent, el de la usucapió de servituds en els mateixos trenta anys. Les audiències catalanes han resolt aquesta discrepància amb criteris contraposats, que van des de la interpretació literal de l’art. 2.5 LANISRV a considerar l’acció pràcticament imprescriptible mentre dura la pertorbació. Recentment, dues sentències del TSJC (de 16 de setembre i de 14 d’octubre de 2002) han fixat jurisprudència en què s’afirma que regeixen terminis diferents segons es tracti de la prescripció de la negatòria de servituds (30 anys) o la d’immissions (5 anys). En aquest treball es manté que aquesta és una doctrina jurisprudencial errònia i que la resposta hauria d’haver estat, més aviat, la contrària; això és, la imprescriptibilitat de la negatòria en tots els casos. Sembla que el TSJC només s’ha fixat en la incontestable discordança de terminis en les servituds, com si la mateixa contradicció no es produís en seu immissions, ja que tot i que no es poden usucapir, admet que l’acció per fer-les cessar prescriu als cinc anys. No té en compte que on més incoherències es plantegen és, precisament, en seu d’immissions i, al marge del que en el seu cas pugui disposar el dret administratiu, legitima civilment per a què el pertorbador causant de les immissions es mantingui en la seva pertorbació, sense que el perjudicat li pugui oposar la negatòria perquè ha prescrit, ni tampoc tingui a les seves mans poder actuar materialment deixant-la inoperant (això només és possible en les servituds, no en les ingerències indirectes). El treball defensa una reforma legislativa que distingeixi entre les pretensions de cessació i de rescabalament, establint la imprescriptibilitat de la primera i fixant un termini de cinc anys per a la indemnització, tant si deriva de pertorbacions il·legítimes com de les legítimes.
Descargar PDF:
Esp [198 KB]
| Cat [106 KB]
descargas - 2.262 visualizaciones
Joan Egea Fernàndez, «La prescripció de l’acció negatòria. », InDret 1.03